Oftalmologia

Radioteràpia externa

En què consisteix el tractament?

La radioteràpia externa consisteix en l'administració de raigs d'alta energia procedents d'una font externa a l'organisme per concentrar-los de manera precisa i assolir la destrucció i la cicatrització de les lesions tumorals.

Segons la mena de radiació administrada, se'n diferencien de tres tipus diferents: la radioteràpia amb electrons, la radioteràpia amb protons accelerats (teleteràpia) i la radioteràpia amb radiació gamma.

Quines indicacions té el tractament?

En oftalmologia, la radioteràpia externa es fa servir principalment per al tractament d'alguns tumors localitzats a l'òrbita i també per a tumors intraoculars radiosensibles com el melanoma uveal, els tumors vasculars de la retina i de la coroide i el retinoblastoma infantil.

Com es realitza?

En tots els casos cal un abordatge en equip entre unitats especialitzades d'oftalmologiaradioteràpia oncològica. Els aparells que emeten aquesta radiació són molt sofisticats i, després d'un estudi topogràfic de la lesió i d'un càlcul molt específic de la dosi que s'ha d'administrar, es fan diverses sessions o cicles de radioteràpia.

En tots els casos es fa servir una màscara personalitzada per immobilitzar el cap i evitar irradiar sobre altres estructures.

Resultats

Els resultats no són immediats i cal esperar alguns mesos per determinar-ne l'efecte. Els controls els fan l'oftalmòleg i el radioterapeuta oncòleg amb exploració física i amb proves d'imatge tipus ecografia i/o ressonància magnètica.

Possibles riscs

La radioteràpia externa pot tenir efectes secundaris a la superfície ocular amb caiguda de les pestanyes, conjuntivitis reactiva i símptomes de sequedat ocular, que s'acostumen a alleujar amb tractaments tòpics.

La irradiació de tumors pròxims al nervi òptic comporta el risc potencial d'induir una neuropatia per radiació i una pèrdua progressiva de la visió a mitjà termini.

Professionals que realitzen aquest tractament

Preguntes freqüents

Newsletter